Poema de Sant Jordiiiii

Molt de temps immersos dintre de la foscor,
però al final sempre arriba la llum,
surt el sol quan menys ho esperes,
i aconsegueixes posarte dempeu,
molt es poc dir...
tant que no recordo l'ultima vegada que em va cegar,
però ara és tot el contrari,
mai es fa fosc, mai concilio la son.
No sé si se'ns va aparèixer a la vegada,
o som la llum l'un de l'altre.
Només sé que vull que segueixi brillant per molt de temps,
prefereixo morir cegat per aquesta llum,
que viure mil anys amagat a la foscor,
prefereixo no dormir a somniar tantes vegades amb tu,
uns somnis que no superen a la realitat,
uns somnis que només serveixen per trobarte més a faltar,
i comptar les hores, els minuts, els segons,
per poder mirar de nou fixament a la llum,
aquestes dues llums que em fan vibrar,
aquests ulls que em deixen sense parla,
que m'estremeixen, m’immobilitzen,
aquests ulls que em tenen captivat.
Brilla el sol, brilla,
brilla en la foscor
brilla fins que no puguis més,
fins que caigui en un son profund,
somniant amb despertat al teu costat.
Perquè a vegades, els somnis és fan realitat...

L'autobús de la segregació a Itàlia. Notícia INTERNACIONAL

La ciutat de Foggia posa en marxa una línea per a estrangers que pretenen evitar els enfrontaments amb els italians. Ni els horaris ni les parades serán els mateixos.

Com en l’Amèrica dels anys 50, els immigrants viatjarán separats dels italians en els autobusos de Foggia.

Els 8OO immigrants que viuen en el centre d’acollida Buena Esperanza, situat a Foggia, més concretament als arrabals de la ciutat, tindrán a partir de dilluns dia 6 un autobús per a ells sols i per tant deixarán de creuarse amb el barri veí de Mezzanone, amb els quals compartien la linea 24.
Aquesta separació ha sigut duta a terme a causa dels reiterants enfrontaments que entre els dos barris es protagonitzaven incessablement. La gota que va fer caure el vas va ser l’agressió a un conductor i és per això que es va donar pas a una mateixa ruta amb un autobús exclusiu per als immigrants 24 bis.

Aquesta historia esta donant molts temes dels quals parlar, i un d’aquests temes és la lluita perquè els immigrants siguin acceptats i s’integrin a la nostra societat. Se’ns posa com a exemple Rosa Parks, una dona afroamericana que va acabar amb la segregació espacial en el transport públic de EE.UU.
El mateix representant de la associació de Comunitats Estrangeres a Itàlia, Habib Ben Sghaier, ha reaccionat amb incredulitat ja que aquesta no es manera de solucionar un problema. Per dur a terme una total integració no podem crear una ruta alternativa on estiguem tots separats i per això afirma que el que s’ha fet es racisme pur i dur i diu que tot pot estar motivat per algún interés electoral i així guanyar vots a favor seu.

Els textos argumentatius.

El text argumentatiu té un clar objectiu, el qual es convèncer. Per això l’emissor haurà d’utilitzar diversos elements que recolzin les seves idees, com dades, opinions, probes, etc… Aquests seran els arguments amb els que podrà jugar com vulgui per tal de que la seva tesi sigui acceptada per el receptor.

Existeixen diversos tipus d’argumentació que l’emissor pot emprar per persuadir al receptor, aquestos son: L’analògic que compara el tipus d’argument amb el punt de vista que es vol imposar amb un altre fet que sigui similar per finalitzar la seva comprensió.
D’autoritat en el que s’empra el prestigi d’algú que sigui important en el tema o intel·lectualment parlant, reproduint la seva mateixa opinió. Els exemples de casos concrets de qualsevol tema que serveixin al argumentador per arribar al seu objectiu. La presumpció que es basa en el principi de verosimilitud.
Les probabilitats en el que els arguments que es donen son de caràcter científic que es fonamenten en dades.

L’estructura d’aquests tipus de text consta de quatre parts. Una és la presentació on s’introdueix la tesi. Un altre és l’exposició on exposem obertament la nostra tesi. Seguidament trobem l’argumentació la qual és la base fonamental que deu ocupar bona part del discurs i per últim la conclusió on sintetitzem tot el que hem exposat, ressaltant les parts més importants.

Els trastorns de la conducta alimentaria.

S’anomena trastorns alimentari a les malalties cròniques i progressives, ja que si no s’aconsegueix detectar-la a temps pot dur fins a situacions límits.
Les malalties que al llarg d’aquest redactat exposaré punt per punt tenen el seu origen a l’imatge corporal que ens pretenen inculcar dia a dia per la televisió, revistes... etc.
La gent que pateix aquests trastorns tem que el seu pes augmenti. Cal a dir que aquestes malalties es donen molt més en el sector femení que no pas en el masculí.

En primer lloc mencionem la ja tan famosa anorèxia nerviosa, de la qual els seus símptomes son el no admetre per res del món el pes que deurien tindre per la seva edat i altura, les persones que la pateixen es marquen unes dietes molt estrictes, controlen compulsivament les calories que consumeixen, fan activitats físiques gairebé tot el dia i no solen esmorçar mai.
En segon lloc tenim la no menys famosa bulímia, la qual es caracteritza per ingerir menjar insaciablement a qualsevol hora del dia o de la nit i seguidament vomitar-ho tot al lavabo per no sentir-se malament amb ell/a mateix/a. Aquestes persones quan tenen l’atac del menjar poden arribar a ingerir el doble d’aliments que una persona sense cap trastorn alimentari podria ingerir.

Les anomenades malalties solen afectar a persones amb un autoestima baix ja que en nombroses ocasions aquests individus tendeixen a idealitzar el físic dels demés com si fos el millor del món, menyspreant-se ells mateixos.

Coneixem els nostres contemporanis...

Josep Maria Sagarra

Els versos en els que les vinyes es personifiquen són els següents:

Sou més fines que la userda
Cap a la mar vinclen el cos
Vinyes verdes, soledat
Vinyes que dieu adéu

El color verd predomina perquè es el color de l’esperança, es a dir, nosaltres entenem en el poema que no les vol perdre mai. Els colors ens influeixen de moltes maneres... cadascun te el seu propi esperit i connota moltes i diverses sensacions, ja sigui esperança, benestar, tristesa, avorriment, etc.

Marius Torres.

El contingut del poema fa referència a una guerra que esta succeint i que ell esta vivint amb especial dol.

Suposo que la ciutat de la qual ens parla fa referència a la nostra Barcelona, donat que ell va passar una llarga temporada exercint com a diputat al Parlament de Catalunya.

Això si que és modernitat

La relació que trobem entre aquests dos personatges es que Junoy li dedica un poema de caire avantguardista a Guynemer. Guynemer va ser un reconegut pilot militar (53 victories). Va ser declarat mort l'any 1917. El poema de Junoy con abans he dit, va servir per alabar la vida del pilot i es per aquesta raó que al cel es divisa el pas d'un avió.

Tot l'enyor del demà.

Els elements futuristes que apareixen al poema tenen a veure amb la forma que el poeta ha tingut a l'hora d'estructurar els versos, donat que no te ordre i cada vers es col.locat on ell vol.

Característiques del text narratiu.

Un text narratiu, és una producció literària on un autor ens exposa fets històrics, siguin reals, imaginaris o bé fantàstics. El text narratiu es un text que ens explica una història des d’un punt de vista en concret. El text acostuma a estar escrit en prosa, en el qual podem trobar diferents textos narratius, com per exemple el conte, el qual es una narració en prosa d’una curta extensió, la qual conté unes idees que la fan diferent de la novel·la. Per consegüent, la novel·la és un text narratiu i extens, en el qual s’expliquen fets ficticis amb l’ajuda de personatges, ambientacions determinades , i un narrador.
La seva estructura es divideix en plantejament, nus i la conclusió. En el plantejament es presenta l’acció o la situació de cada personatge, l’espai i el temps en el que es mouen. En el nus treballem l’historia de la nostra narració juntament amb conflictes. Finalment, trobem el desenllaç en el qual arribem al punt i final de les nostres histories.
Actualment i des de sempre, ens hem servit de la narrativa durant la nostra vida quotidiana, ja que quan ens disposem a explicar algun fet que ens hagi succeït durant el dia o temps enrere utilitzem el text narratiu per comunicar-nos.