Els trastorns de la conducta alimentaria.

S’anomena trastorns alimentari a les malalties cròniques i progressives, ja que si no s’aconsegueix detectar-la a temps pot dur fins a situacions límits.
Les malalties que al llarg d’aquest redactat exposaré punt per punt tenen el seu origen a l’imatge corporal que ens pretenen inculcar dia a dia per la televisió, revistes... etc.
La gent que pateix aquests trastorns tem que el seu pes augmenti. Cal a dir que aquestes malalties es donen molt més en el sector femení que no pas en el masculí.

En primer lloc mencionem la ja tan famosa anorèxia nerviosa, de la qual els seus símptomes son el no admetre per res del món el pes que deurien tindre per la seva edat i altura, les persones que la pateixen es marquen unes dietes molt estrictes, controlen compulsivament les calories que consumeixen, fan activitats físiques gairebé tot el dia i no solen esmorçar mai.
En segon lloc tenim la no menys famosa bulímia, la qual es caracteritza per ingerir menjar insaciablement a qualsevol hora del dia o de la nit i seguidament vomitar-ho tot al lavabo per no sentir-se malament amb ell/a mateix/a. Aquestes persones quan tenen l’atac del menjar poden arribar a ingerir el doble d’aliments que una persona sense cap trastorn alimentari podria ingerir.

Les anomenades malalties solen afectar a persones amb un autoestima baix ja que en nombroses ocasions aquests individus tendeixen a idealitzar el físic dels demés com si fos el millor del món, menyspreant-se ells mateixos.