Aquests dos amors ens succeeixen tant en la nostra adolescència com en la nostra maduresa, ja que l’ésser humà necessita de l’amor per sentir-se complet.
Moltes persones jutgen i insensatament diuen que l’amor d’un adolescent no es pot ni comparar amb el que una persona adulta pugi sentir per la seva parella... i en la meva humil opinió penso que erren en les seves deliberacions ja que l’amor és amor i no es pot mesurar i molt menys jutjar a algú per el mer fet de que aquesta persona sigui menor que tu.
En aquesta curta carrera, la qual ve a ser la vida, ens trobarem amb tot tipus d’amor. Tindrem amors de la joventut, els quals d’una manera o d’una altra ens van marcar i fins i tot podé hagin arribat a consolidar-se formant així una família. Hem pogut tindre amors breus i amors llargs que mica en mica ens han ensenyat el que es l’amor de veritat... però com ja he dit abans, cadascun dels amors que hem viscut ens han ensenyat a créixer i a ser més persones.
L’amor és amor et toqui a l’edat que et toqui i es per això que tots el vivim de la mateixa manera.