Poema de Sant Jordiiiii

Molt de temps immersos dintre de la foscor,
però al final sempre arriba la llum,
surt el sol quan menys ho esperes,
i aconsegueixes posarte dempeu,
molt es poc dir...
tant que no recordo l'ultima vegada que em va cegar,
però ara és tot el contrari,
mai es fa fosc, mai concilio la son.
No sé si se'ns va aparèixer a la vegada,
o som la llum l'un de l'altre.
Només sé que vull que segueixi brillant per molt de temps,
prefereixo morir cegat per aquesta llum,
que viure mil anys amagat a la foscor,
prefereixo no dormir a somniar tantes vegades amb tu,
uns somnis que no superen a la realitat,
uns somnis que només serveixen per trobarte més a faltar,
i comptar les hores, els minuts, els segons,
per poder mirar de nou fixament a la llum,
aquestes dues llums que em fan vibrar,
aquests ulls que em deixen sense parla,
que m'estremeixen, m’immobilitzen,
aquests ulls que em tenen captivat.
Brilla el sol, brilla,
brilla en la foscor
brilla fins que no puguis més,
fins que caigui en un son profund,
somniant amb despertat al teu costat.
Perquè a vegades, els somnis és fan realitat...

L'autobús de la segregació a Itàlia. Notícia INTERNACIONAL

La ciutat de Foggia posa en marxa una línea per a estrangers que pretenen evitar els enfrontaments amb els italians. Ni els horaris ni les parades serán els mateixos.

Com en l’Amèrica dels anys 50, els immigrants viatjarán separats dels italians en els autobusos de Foggia.

Els 8OO immigrants que viuen en el centre d’acollida Buena Esperanza, situat a Foggia, més concretament als arrabals de la ciutat, tindrán a partir de dilluns dia 6 un autobús per a ells sols i per tant deixarán de creuarse amb el barri veí de Mezzanone, amb els quals compartien la linea 24.
Aquesta separació ha sigut duta a terme a causa dels reiterants enfrontaments que entre els dos barris es protagonitzaven incessablement. La gota que va fer caure el vas va ser l’agressió a un conductor i és per això que es va donar pas a una mateixa ruta amb un autobús exclusiu per als immigrants 24 bis.

Aquesta historia esta donant molts temes dels quals parlar, i un d’aquests temes és la lluita perquè els immigrants siguin acceptats i s’integrin a la nostra societat. Se’ns posa com a exemple Rosa Parks, una dona afroamericana que va acabar amb la segregació espacial en el transport públic de EE.UU.
El mateix representant de la associació de Comunitats Estrangeres a Itàlia, Habib Ben Sghaier, ha reaccionat amb incredulitat ja que aquesta no es manera de solucionar un problema. Per dur a terme una total integració no podem crear una ruta alternativa on estiguem tots separats i per això afirma que el que s’ha fet es racisme pur i dur i diu que tot pot estar motivat per algún interés electoral i així guanyar vots a favor seu.