Els versos que mostren la contemplació del paisatge com intrument per meditar i trobar-se un mateix aparèixen del v.v 2 al v.v 4 on diu Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap al ponent declina, me'n pujo a meditar.
L'evocació del passat i l'incertesa del futur la mostra als v.v 10-13 me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts (passat), el futur es deixa veure als versos 33 i 34 on diu Amb les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons.
La caducitat del temps va del vers 17 al 24 poemes, ai!, que foren una estona joguina d'infantons, petxines que un instant surten de l'ona per retornar al fons: vaixells que ab veles i aparells s'ensorren en un matí de maig, illetes d'or que naixen i s'esborren del sol al primer raig.
L'activitat que queda no l'he feta per que no s'obre.
1 comentario:
En general, la tria és força correcta. Tanmateix, la incertesa del futur seria més correcte localitzar-la a l'estrofa 8a.
De la mateixa manera, la caducitat del temps es troba a la penúltima estrofa, al vers que assenyalaves com a "incertesa del futur".
No està malament del tot, però podria estar millor (exigent, eh?, només si veig que podeu més).
Tens un 6. Continua així!
Publicar un comentario