jueves, 30 de octubre de 2008

Vora el barranc dels Algadins. Teodor Llorente

Els mots propis de la parla valenciana que trobem al poema son: lo món, volguts records, de ma infantesa, mou son, teuladins, qui oir pogués, sos espills, lo sol, trau l'arròs, los molins, los horts, son flaire, sa cantúria i gojar.

2 comentarios:

Elena dijo...

Em sembla que tu no coneixes gaire els valencians, quina llàstima -el que et perds, jaja.

- L'article "lo" és típic de qualsevol dialecte català en aquesta època, sobretot si tenim en compte que encara no s'ha esdevingut la reforma de les Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra -al Noucentisme. Aquest gramàtic estableix dècades més tard que "lo" és propi del dialecte tortosí -no valencià- i que només el podem fer servir en el registre col·loquial.
- El determinant possessiu "sa"/"son"/"sos"/"ma", és propi de tot el territori català -és la forma àtona de l'article "la seva"/"el seu"/"els seus"/"la meva", tot i que actualment és més típic el seu ús al registre informal.
- Paraules pertanyents al dialecte valèncià:
s'alcen= s'aixequen
enxica= fer petit
anega= cobreix d'aigua (castellanisme)
espills= miralls
trau= treu
cantúria= cants
gojar= gaudir
Ara ja saps alguna coseta més sobre nosaltres, els valencians.
Podria estar millor. A veure si fem una recerca més a fons la propera vegada, val?

Unknown dijo...

bon dia em sembla correcte la intervenció presa el 31 d'octubre del 2008