El poema a comentar el trobem a la pàgina 46 de l'antologia de la poesia catalana.
En aquest poema el poeta fa d'ell mateix una petita comparació amb una persona que es troba completament perduda sense destí, com si estigués en mig de la mar amb una gran tempestat la qual impossibilita i fa perillar la seva vida.
Tots aquests sentiments que l'autor plasma tenen relació amb el tema amoròs, donat que la seva estimada no el correspon.
La venjança que ell creu adequada seria la de no decaure mai i marxar amb el cap ben alt.
1 comentario:
Perfecte, un altre cop, Silvia!
És justament la resposta més adient.
Tens un 9!
Publicar un comentario