Noucentisme, Cançoneta incerta de Josep Carner.

• El tema del poema cançoneta incerta fa referència al dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de fer i el que no. Es a dir, el nostre destí.

• El camí del què parla l'autor és la vida. El problema que planteja és que no sap que l'esperarà.
• Interrogació retòrica: ¿Qui sap on mena?
• Antítesi: Qui sap si trist o somrient.
• Personificació: Un camí d'enamorat.

Modernisme Joan Maragall

Les preguntes retòriques que trobem al poema d'Oda a Espanya són:

• On són els barcos?
• On ets, Espanya?
• No sents la meva veu atronadora?
• No entens aquesta llengua, que et parla entre perills?
• On són els fills?

El tema del poema esta estretament relacionat amb la gent que se'n va a la guerra, la solidaritat per la gent que es juga la vida en ella.

Joan Maragall, La vaca cega

La gran tragèdia que trobem en el poema de la vaca cega és que a causa d'una pedrada que li ha propiciat un nen la vaca s'ha quedat cega.

Identificariem a la vaca amb tota aquella gent que té problemes i es veu marginada i sola vers una societat egoista que no vol carregues.

La diferència que trobem entre el poema de la vaca cega i la vaca suïssa és que la primera es resigna i no lluita i l'altre agafa el bou per les banyes i intenta continuar endavant tot i que ella també té problemes.

El modernisme

El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
D'acord amb Francisco Rico, la paraula «Modernisme» va ser un calc d'una tendència heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lleó XIII i Pío X, i debatuda en les dues últimes dècades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
http://www.xtec.net/trobada/modernis/modernis.htm
El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors, que actuen en el món de l'art, la literatura, la música, etc., s'articulen al voltant d'un mateix programa. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa (1889-1893), n'és la plataforma més influent, ja que acull i promou tot el que siguin iniciatives innovadores. Al costat de la revista, les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas —hereus directes dels pintors impressionistes francesos— a la Sala Parés de Barcelona, les festes modernistes de Sitges, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe de l'arribada d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques: arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
http://www.uoc.edu/lletra/moviments/modernisme/

Els artistes modernistes que trobem són:

Antoni Gaudí
Gustav Klimt
René Lalique
Alfons Mucha
Joseph Maria Olbrich
Josep Puig i Cadafalch
Jan Toorop
Otto Wagner
Salvador Valeri i Pupurull
Henry Clemens van de Velde
William Morris
Domènech i Montaner
Hermen Anglada Camarasa
Hector Guimard
Victor Horta
Alguns dels escriptors modernistes són:
Prudenci Bertrana
Raimon Casellas
Víctor Català
Joan Maragall
Narcís Oller
Joan Puig i Ferreter
Santiago Rusiñol
Joaquim Ruyra

L'escola Mallorquina

L'escola Mallorquina es el nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del s XX, especialment el grup de la revista "La Nostra Terra", i dels primers anys de la postguerra, les característiques comunes dels quals s'anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950. Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l'Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d'arrel clàssica, traduïda externament en la rigor acadèmica de la forma (li interessà per damunt de tot l'art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia), de la temàtica (limitada i sovint paisatgista) i del to expressiu (volgudament mesurat, sense violències ni audàcies). Aquesta perfecció formal dels versos i l'humanisme clàssic i mediterrani que hi ha al fons de tota la seva poesia (heretat directament de Costa i Llobera però també dels italians Carducci, Pascoli o Leopardi) l'acosten en un cert sentit al noucentisme i sobretot a Josep Carner, que defensà en moltes ocasions l'estètica classicitzant dels poetes mallorquins.

Viure al camp o a la ciutat?

Personalment el lloc ideal per viure i relacionar-te amb la gent és la ciutat per excel·lència, aquest ambient cosmopolita ens pot aportar diversió tant lúdica com cultural, donat que tenim a l’abast un seguit d’espais com museus, parcs, tendes, restaurants, discoteques, gimnasos...etc. Per un altra banda també cal esmentar les coses negatives que per mi comporta viure a la ciutat, com és el cas del soroll incessant dels cotxes, l’olor a contaminació, la gent indesitjable que trobes a diari pel carrer...etc
Cal dir que el camp pot aportar moltes coses bones, com ara la tranquil·litat, el ben estar i la pau interior que et dona, juntament amb el regal que t’ofereix per als sentits... En contra partida el camp no disposa del ventall d’opcions lúdiques i culturals que la ciutat ens ofereix.

Com ja he dit abans, el lloc on viuria seria la ciutat, donat que m'aporta tot el que necessito per viure a gust, encara que el camp m'aniria bé per passar uns dies de desconexió total amb la ciutat i el seu insomni incesant.

Vora la mar. Jacint Verdaguer

Els versos que mostren la contemplació del paisatge com intrument per meditar i trobar-se un mateix aparèixen del v.v 2 al v.v 4 on diu Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap al ponent declina, me'n pujo a meditar.

L'evocació del passat i l'incertesa del futur la mostra als v.v 10-13 me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts (passat), el futur es deixa veure als versos 33 i 34 on diu Amb les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons.

La caducitat del temps va del vers 17 al 24 poemes, ai!, que foren una estona joguina d'infantons, petxines que un instant surten de l'ona per retornar al fons: vaixells que ab veles i aparells s'ensorren en un matí de maig, illetes d'or que naixen i s'esborren del sol al primer raig.

L'activitat que queda no l'he feta per que no s'obre.