Viure al camp o a la ciutat?

Personalment el lloc ideal per viure i relacionar-te amb la gent és la ciutat per excel·lència, aquest ambient cosmopolita ens pot aportar diversió tant lúdica com cultural, donat que tenim a l’abast un seguit d’espais com museus, parcs, tendes, restaurants, discoteques, gimnasos...etc. Per un altra banda també cal esmentar les coses negatives que per mi comporta viure a la ciutat, com és el cas del soroll incessant dels cotxes, l’olor a contaminació, la gent indesitjable que trobes a diari pel carrer...etc
Cal dir que el camp pot aportar moltes coses bones, com ara la tranquil·litat, el ben estar i la pau interior que et dona, juntament amb el regal que t’ofereix per als sentits... En contra partida el camp no disposa del ventall d’opcions lúdiques i culturals que la ciutat ens ofereix.

Com ja he dit abans, el lloc on viuria seria la ciutat, donat que m'aporta tot el que necessito per viure a gust, encara que el camp m'aniria bé per passar uns dies de desconexió total amb la ciutat i el seu insomni incesant.

Vora la mar. Jacint Verdaguer

Els versos que mostren la contemplació del paisatge com intrument per meditar i trobar-se un mateix aparèixen del v.v 2 al v.v 4 on diu Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap al ponent declina, me'n pujo a meditar.

L'evocació del passat i l'incertesa del futur la mostra als v.v 10-13 me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts (passat), el futur es deixa veure als versos 33 i 34 on diu Amb les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons.

La caducitat del temps va del vers 17 al 24 poemes, ai!, que foren una estona joguina d'infantons, petxines que un instant surten de l'ona per retornar al fons: vaixells que ab veles i aparells s'ensorren en un matí de maig, illetes d'or que naixen i s'esborren del sol al primer raig.

L'activitat que queda no l'he feta per que no s'obre.

Vora el barranc dels Algadins. Teodor Llorente

Els mots propis de la parla valenciana que trobem al poema son: lo món, volguts records, de ma infantesa, mou son, teuladins, qui oir pogués, sos espills, lo sol, trau l'arròs, los molins, los horts, son flaire, sa cantúria i gojar.

La Renaixença.

La Renaixença va ser un moviment cultural català que va arribar al seu màxim apogeu durant la primera meitat del s.XIX. El que es pretenia amb aquest moviment era fer resurgir el català com a llengua literaria i cultural després de segles de diglossia, en aquest cas amb el castellà.

Els autors més importants van ser Joan Maragall, Jacint Verdaguer i Bonaventura Carles Aribau. Podem dir que un dels punts clau de la seva difussió van ser els jocs florals.

Francesc Vicent Garcia

El poema a tractar es titula A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil, el trobem a la pàgina 95 del llibre de l'antolgia de la poesia catalana, Educació 62.

Els trets típics que es deixen veure de l'estètica de la dama barroca apareixen als versos II i III sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los d'or tenen enveja, al vers V entre ells la pura neu se descobria del coll, apreciem més elogis al seu fisic al vers VII la mà com lo marfil blanqueja.

Avui dia el prototip de dona no esta definit... si que es veritat que molta gent busca la delgadesa fisica però en el sentit de colors, tons de pell... no hi ha res estipulat ja que cada persona té els seus gustos. Com be diuen... sobre gustos no hi ha res escrit. ;)

Jordi de Sant Jordi

El poema que he tingut que comentar es troba a la pàgina 74 del llibre d'antologia de la poesia catalana.

1) Els versos que mostren la solitud que té el poeta són els següents:

- Desert d'amics, de béns e de senyor.
- Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura.
- Ara el meu cor la tristesa fetura.
- Estic a bon punt de morir de trist.

2) Els versos que fan evidents els lligams que el poeta té amb el rei són els següents:

- Pel meu senyor a qui de cor servia.
- El bon liberal que m'ajuda tant gentilment a banda.
- Rei virtuós, senyor meu natural.

Ausias March "aixi com cell qui"

El poema a comentar el trobem a la pàgina 46 de l'antologia de la poesia catalana.

En aquest poema el poeta fa d'ell mateix una petita comparació amb una persona que es troba completament perduda sense destí, com si estigués en mig de la mar amb una gran tempestat la qual impossibilita i fa perillar la seva vida.

Tots aquests sentiments que l'autor plasma tenen relació amb el tema amoròs, donat que la seva estimada no el correspon.

La venjança que ell creu adequada seria la de no decaure mai i marxar amb el cap ben alt.