jueves, 30 de octubre de 2008

Viure al camp o a la ciutat?


Personalment el lloc ideal per viure i relacionar-te amb la gent és la ciutat per excel·lència, aquest ambient cosmopolita ens pot aportar diversió tant lúdica com cultural, donat que tenim a l’abast un seguit d’espais com museus, parcs, tendes, restaurants, discoteques, gimnasos...etc. Per un altra banda també cal esmentar les coses negatives que per mi comporta viure a la ciutat, com és el cas del soroll incessant dels cotxes, l’olor a contaminació, la gent indesitjable que trobes a diari pel carrer...etc
Cal dir que el camp pot aportar moltes coses bones, com ara la tranquil·litat, el ben estar i la pau interior que et dona, juntament amb el regal que t’ofereix per als sentits... En contra partida el camp no disposa del ventall d’opcions lúdiques i culturals que la ciutat ens ofereix.
Com ja he dit abans, el lloc on viuria seria la ciutat, donat que m'aporta tot el que necessito per viure a gust, encara que el camp m'aniria bé per passar uns dies de desconexió total amb la ciutat i el seu insomni incesant.

Vora la mar. Jacint Verdaguer

Els versos que mostren la contemplació del paisatge com intrument per meditar i trobar-se un mateix aparèixen del v.v 2 al v.v 4 on diu Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap al ponent declina, me'n pujo a meditar.
L'evocació del passat i l'incertesa del futur la mostra als v.v 10-13 me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts (passat), el futur es deixa veure als versos 33 i 34 on diu Amb les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons.
La caducitat del temps va del vers 17 al 24 poemes, ai!, que foren una estona joguina d'infantons, petxines que un instant surten de l'ona per retornar al fons: vaixells que ab veles i aparells s'ensorren en un matí de maig, illetes d'or que naixen i s'esborren del sol al primer raig.
L'activitat que queda no l'he feta per que no s'obre.

Vora el barranc dels Algadins. Teodor Llorente

Els mots propis de la parla valenciana que trobem al poema son: lo món, volguts records, de ma infantesa, mou son, teuladins, qui oir pogués, sos espills, lo sol, trau l'arròs, los molins, los horts, son flaire, sa cantúria i gojar.

La Renaixença.


La Renaixença va ser un moviment cultural català que va arribar al seu màxim apogeu durant la primera meitat del s.XIX. El que es pretenia amb aquest moviment era fer resurgir el català com a llengua literaria i cultural després de segles de diglossia, en aquest cas amb el castellà.
Els autors més importants van ser Joan Maragall, Jacint Verdaguer i Bonaventura Carles Aribau. Podem dir que un dels punts clau de la seva difussió van ser els jocs florals.

jueves, 23 de octubre de 2008

Francesc Vicent Garcia

El poema a tractar es titula A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil, el trobem a la pàgina 95 del llibre de l'antolgia de la poesia catalana, Educació 62.

Els trets típics que es deixen veure de l'estètica de la dama barroca apareixen als versos II i III sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los d'or tenen enveja, al vers V entre ells la pura neu se descobria del coll, apreciem més elogis al seu fisic al vers VII la mà com lo marfil blanqueja.

Avui dia el prototip de dona no esta definit... si que es veritat que molta gent busca la delgadesa fisica però en el sentit de colors, tons de pell... no hi ha res estipulat ja que cada persona té els seus gustos. Com be diuen... sobre gustos no hi ha res escrit. ;)

lunes, 20 de octubre de 2008

Jordi de Sant Jordi

El poema que he tingut que comentar es troba a la pàgina 74 del llibre d'antologia de la poesia catalana.

1) Els versos que mostren la solitud que té el poeta són els següents:

- Desert d'amics, de béns e de senyor.
- Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura.
- Ara el meu cor la tristesa fetura.
- Estic a bon punt de morir de trist.

2) Els versos que fan evidents els lligams que el poeta té amb el rei són els següents:

- Pel meu senyor a qui de cor servia.
- El bon liberal que m'ajuda tant gentilment a banda.
- Rei virtuós, senyor meu natural.

Ausias March "aixi com cell qui"

El poema a comentar el trobem a la pàgina 46 de l'antologia de la poesia catalana.
En aquest poema el poeta fa d'ell mateix una petita comparació amb una persona que es troba completament perduda sense destí, com si estigués en mig de la mar amb una gran tempestat la qual impossibilita i fa perillar la seva vida.
Tots aquests sentiments que l'autor plasma tenen relació amb el tema amoròs, donat que la seva estimada no el correspon.
La venjança que ell creu adequada seria la de no decaure mai i marxar amb el cap ben alt.

martes, 14 de octubre de 2008

La reinserció de presos a la societat.

Constantment als medis de comunicació veiem com molts dels presos surten de la seva condemna rient i mofant-se de la gent i dels familiars de les víctimes. Dona igual el mal que feren, ja que avui dia no existeix la justícia... tal i com entren... surten! Donat que no hi ha pena de mort el més just seria que complissin condemna perpetua. Fins i tot els encarregats de les rehabilitacions donen la raó a la gent del carrer, encara que es contradiuen ells mateixos sigui per por a possibles represàlies o pels motius que siguin faciliten la seva sortida de la presó, al·legant que el presoner ha anat evolucionant correctament i el seu comportament es apte per conviure amb el poble.
Sincerament, al meu sà judici aquests presoners que han violat, torturat, amenaçat o assassinat a algú no sortirien mai, donat que son animals irracionals, sàdics, boixos, psicòpates... en definitiva ¡UNS AUTENTICS FILLS DE PUTA! (perdona per l’expressió, però no tenen un altre nom) que l’únic que fan es sembrar el pànic allà on van.
En fi... penso que per aquests animals la presó es un regal diví on aprendran art i es trauran carreres amb les quals podran minimitzar el temps de condemna i per consegüent la seva sortida imminent per tornar a delinquir.
"Estic d'acord en que les societats decretin abolir la pena de mort; però abans que comencin per abolir als assassins" Jean Baptiste Alphonse Karr

jueves, 9 de octubre de 2008

Guillem de Berguedà

El sirventès es un dels generes de la poesia trobadoresca. En aquest gènere el que s’intenta fer es que amb l’ajuda d’una cançó o poema es doni sortida als sentiments d’odi que la persona que escriu sent vers a un enemic, no es tallen ni una mica en difamar-lo i insultar-lo.
Encara que sigui una cançó per difamar a algú esta escrita en un llenguatge molt formal, ple d’ironia i també d’enginy.
La cançó titulada Cansoneta leu e plana, es una cançó burlesca on Guillem de Berguedà no es talla un pel en difamar al seu enemic, el marqués Ponç de Matamala.
El tipus de sirventès que escriu Guillem en aquesta cançó es el personal ja que al marqués li dedica unes “boniques” paraules, les quals son traïdor de Mataplana/ que de mil fraus porta el pes/ el braç no us val una figa, on deixa veure la mofa que li fa al seu cos/ el qui amb vós ha anat de dia a la nit ja no us ha admès...etc.

lunes, 6 de octubre de 2008

Ramon Llull


Ramon Llull
Ramon LLull era fill d’Isabel d’Erill, va neixer l’any 1232 a Mallorca. També va ser patge del Jaume el Conqueridor als catorze anys i preceptor del príncep Jaume, futur rei de Mallorca. De jove va viure a la cort, se’n diu que va tindre una joventut un tant boixa. L’any 1257 es va casar i va tindre dos fills.Mes endavant va tindre quatre aparicions de Crist crucificat i arrel d’això va sentir-se cridat per Déu, cosa que el va propiciar a tindre una vida mes cristiana i es va dedicar a convertir als no cristians a base de la persuasió, escriptura etc, com es pot observar al seu poema A vós, dona Verge Santa Maria. Va peregrinar per Terra Santa i va estudiar teologia cristiana antiga a més d’altres coses. Abans d'escriure temàtica religiosa els seus versos eren mes armoniosos i arrel de l'aparició s'observa com canvia radicalment i ho enfoca tot al cristianisme.
Publicado por Silvia en 12:21
Etiquetas:

1 comentarios:
Elena dijo...
Molt bé, Silvia! El contingut està força bé. Era el que demanava.Tanmateix, aniria bé que li donessis una ullada a l'ortografia abans de publicar qualsevol missatge. De faltes, en feu tothom, però n'hem de tenir cura. Alguns exemples: néixer (l.1); es diu (l.5); boja (l.6)... Per cert, van ser 5 cops els que se li va aparèixer Jesucrist curcificat.Continua així, vas ben encaminada! Tens un 7.

Redacció I

miércoles 1 de octubre de 2008

Els efectes del divorci: trencament familiar = fracàs escolar?

Avui dia de cada deu matrimonis almenys cinc acaben en divorci i molts d’ells amb nens petits de per mig.Des de que tinc us de raó he estat i estic a favor del divorci, ja que sigui per les raons que siguin una relació amb un esser que no es l’estimat pot acabar tant amb la teva felicitat com amb la de la persona amb la qual has conviscut durant molts anys.Fins aquest punt suposo que molts i moltes estarem mes o menys d’acord.Tot això canvia quan hi ha nens de per mig, i es per això mateix que abans de portar un esser al món es deuen tindre les idees ben clares, ja que esta en les nostres mans que el nen sigui feliç o no.En temes de divorcis amb nens podem trobar infinitat d’històries, ja siguin molt traumàtiques o menys traumàtiques.En tot cas, opino que les ruptures del nucli familiar, als fills els poden traumatitzar severament donat que no saben molt bé que se’n farà d’ells i es qüestionaran la possible pregunta del perquè ha succeït tot això de la nit al dia. Aquests aconteixements possiblement comportaran greus problemes acadèmics, familiars i finalment psicològics."La dita de la vida consisteix en tindre sempre alguna cosa que fer, algu a qui estimar i alguna cosa que esperar."
Publicado por Silvia en 13:25
Etiquetas:


6 de octubre de 2008 8:29
Elena dijo...
El contingut de la redacció està bastant bé. Passo a desglossar-te'n la correcció:Adequació: has remarcat massa la figura d'un emissor en primera persona del singular. Podem dir el mateix, però utilitzant la 1a del plural, que distancia més el text de la nostra persona i inclou a més gent que pugui opinar com tu.Val 2 punts, tens 1'5 punts.Coherència: l'estructura del text no és del tot correcta. P.ex.: "Tot això canvia..."--> no queda gaire clar a què fas referència quan parles d'"això", ja que l'has separat gràficament del paràgraf anterior i,a més amés, tampoc no es veu clar que ambdós tinguin relació.P.ex.: "En temes de divorcis amb nens ...": no té gaire sentit: millor treure aquest paràgraf.P.ex.: "...als fills els poden traumatitzar"--> has canviat l'ordre lògic de l'oració: "Les ruptures del nucli familiar poden traumatitzar als fills".P.ex.: "es qüestionaran la pregunta": és redundant: qüestionar-se ja vol dir preguntar-se.Finalment: "comportaran greus problemes psicològics, que repercutiran en el camp familiar i acadèmic": els problemes psicològics són els que desencadenen la resta, no creus?Val 2 punts, tens 0'5 punts.Cohesió: has utilitzat molts connectors i això és una opció encertada. Tanmateix, hi ha alguna errada de pronoms:P.ex.: "als fills els poden traumatitzar": hi ha una repetició del CI (S.prep i pronom).P.ex.: errades de puntuació: separes gràficament amb punts i a part idees que haurien d'anar juntes, en tot cas separades per punt i seguit.Val 2 punts, tens 1 punt.Correcció: l'ortografia és força acceptable. Únicament: des que, ésser, és, està, a les nostres mans, per què, esdeveniments (no "aconteixements").Val 4 punts, tens 2'6 punts.Penso que hauria d'estar millor, però també sé que és la primera i és com si haguéssim començat de zero. Per tant, espero que aprofitis aquesta segona oportunitat perquè crec que te la mereixes i l'has d'aprofitar.Total: 5'6