Característiques del text narratiu.

Un text narratiu, és una producció literària on un autor ens exposa fets històrics, siguin reals, imaginaris o bé fantàstics. El text narratiu es un text que ens explica una història des d’un punt de vista en concret. El text acostuma a estar escrit en prosa, en el qual podem trobar diferents textos narratius, com per exemple el conte, el qual es una narració en prosa d’una curta extensió, la qual conté unes idees que la fan diferent de la novel·la. Per consegüent, la novel·la és un text narratiu i extens, en el qual s’expliquen fets ficticis amb l’ajuda de personatges, ambientacions determinades , i un narrador.
La seva estructura es divideix en plantejament, nus i la conclusió. En el plantejament es presenta l’acció o la situació de cada personatge, l’espai i el temps en el que es mouen. En el nus treballem l’historia de la nostra narració juntament amb conflictes. Finalment, trobem el desenllaç en el qual arribem al punt i final de les nostres histories.
Actualment i des de sempre, ens hem servit de la narrativa durant la nostra vida quotidiana, ja que quan ens disposem a explicar algun fet que ens hagi succeït durant el dia o temps enrere utilitzem el text narratiu per comunicar-nos.

Avantguardisme.

a) Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals, vigents en aquell moment i per tant, en general, amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert. De fet les Avantguardes són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada. Van començar a aparèixer una vegada més aquells qui es revoltaven contra les velles idees i iniciaven un nou cicle romàntic que, amb diversitat d'opcions, es coneix com Avantguardisme.

b) Els moviments avantguardes que trobem són:

• Dadà
• Surrealisme
• Expressionisme
• Cubisme
• Futurisme

c) Un caŀligrama o poema visual és un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal.ligrama per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable. El terme prové del francès calligramme.

Noucentisme

a) Es pot definir el Noucentisme com el fenomen que tipifica les aspiracions hegemòniques dels nuclis més actius de la burgesia catalana i procura dur-les a terme mitjançant una sèrie de projectes complexos i variats que possibilitin la viabilitat de l'acció reformista que es proposen.

Alguns dels intel·lectuals més representatius del Noucentisme -Pompeu Fabra, Carner, Ors- havien participat de manera assídua en projectes i activitats modernistes i que posteriorment s'incorporaren al nou moviment. Un dels elements bàsics que marca el canvi entre els dos períodes és el pas de l'espontaneïtat i el voluntarisme a la institucionalització. Hi ha un acostament al classicisme i com a conseqüència un rebuig del romanticisme, identificat amb els autors modernistes, i del naturalisme. Rebuig de l'espontaneïtat i valoració de l'artificiositat. Predomini de la poesia sobre la novel·la. Sobretot en els primers anys, la producció novel·lística és molt minsa i en cap cas comparable a la modernista. Valoració del domini d'una llengua literària precisa i rica.

b) Eugeni d'Ors va ser el principal ideòleg i sobretot divulgador dels conceptes clau de Noucentisme a través del seu Glosari.

Noucentisme, Cançoneta incerta de Josep Carner.

• El tema del poema cançoneta incerta fa referència al dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de fer i el que no. Es a dir, el nostre destí.

• El camí del què parla l'autor és la vida. El problema que planteja és que no sap que l'esperarà.
• Interrogació retòrica: ¿Qui sap on mena?
• Antítesi: Qui sap si trist o somrient.
• Personificació: Un camí d'enamorat.

Modernisme Joan Maragall

Les preguntes retòriques que trobem al poema d'Oda a Espanya són:

• On són els barcos?
• On ets, Espanya?
• No sents la meva veu atronadora?
• No entens aquesta llengua, que et parla entre perills?
• On són els fills?

El tema del poema esta estretament relacionat amb la gent que se'n va a la guerra, la solidaritat per la gent que es juga la vida en ella.

Joan Maragall, La vaca cega

La gran tragèdia que trobem en el poema de la vaca cega és que a causa d'una pedrada que li ha propiciat un nen la vaca s'ha quedat cega.

Identificariem a la vaca amb tota aquella gent que té problemes i es veu marginada i sola vers una societat egoista que no vol carregues.

La diferència que trobem entre el poema de la vaca cega i la vaca suïssa és que la primera es resigna i no lluita i l'altre agafa el bou per les banyes i intenta continuar endavant tot i que ella també té problemes.

El modernisme

El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
D'acord amb Francisco Rico, la paraula «Modernisme» va ser un calc d'una tendència heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lleó XIII i Pío X, i debatuda en les dues últimes dècades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
http://www.xtec.net/trobada/modernis/modernis.htm
El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors, que actuen en el món de l'art, la literatura, la música, etc., s'articulen al voltant d'un mateix programa. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa (1889-1893), n'és la plataforma més influent, ja que acull i promou tot el que siguin iniciatives innovadores. Al costat de la revista, les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas —hereus directes dels pintors impressionistes francesos— a la Sala Parés de Barcelona, les festes modernistes de Sitges, i els articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe de l'arribada d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques: arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
http://www.uoc.edu/lletra/moviments/modernisme/

Els artistes modernistes que trobem són:

Antoni Gaudí
Gustav Klimt
René Lalique
Alfons Mucha
Joseph Maria Olbrich
Josep Puig i Cadafalch
Jan Toorop
Otto Wagner
Salvador Valeri i Pupurull
Henry Clemens van de Velde
William Morris
Domènech i Montaner
Hermen Anglada Camarasa
Hector Guimard
Victor Horta
Alguns dels escriptors modernistes són:
Prudenci Bertrana
Raimon Casellas
Víctor Català
Joan Maragall
Narcís Oller
Joan Puig i Ferreter
Santiago Rusiñol
Joaquim Ruyra

L'escola Mallorquina

L'escola Mallorquina es el nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del s XX, especialment el grup de la revista "La Nostra Terra", i dels primers anys de la postguerra, les característiques comunes dels quals s'anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950. Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l'Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d'arrel clàssica, traduïda externament en la rigor acadèmica de la forma (li interessà per damunt de tot l'art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia), de la temàtica (limitada i sovint paisatgista) i del to expressiu (volgudament mesurat, sense violències ni audàcies). Aquesta perfecció formal dels versos i l'humanisme clàssic i mediterrani que hi ha al fons de tota la seva poesia (heretat directament de Costa i Llobera però també dels italians Carducci, Pascoli o Leopardi) l'acosten en un cert sentit al noucentisme i sobretot a Josep Carner, que defensà en moltes ocasions l'estètica classicitzant dels poetes mallorquins.

Viure al camp o a la ciutat?

Personalment el lloc ideal per viure i relacionar-te amb la gent és la ciutat per excel·lència, aquest ambient cosmopolita ens pot aportar diversió tant lúdica com cultural, donat que tenim a l’abast un seguit d’espais com museus, parcs, tendes, restaurants, discoteques, gimnasos...etc. Per un altra banda també cal esmentar les coses negatives que per mi comporta viure a la ciutat, com és el cas del soroll incessant dels cotxes, l’olor a contaminació, la gent indesitjable que trobes a diari pel carrer...etc
Cal dir que el camp pot aportar moltes coses bones, com ara la tranquil·litat, el ben estar i la pau interior que et dona, juntament amb el regal que t’ofereix per als sentits... En contra partida el camp no disposa del ventall d’opcions lúdiques i culturals que la ciutat ens ofereix.

Com ja he dit abans, el lloc on viuria seria la ciutat, donat que m'aporta tot el que necessito per viure a gust, encara que el camp m'aniria bé per passar uns dies de desconexió total amb la ciutat i el seu insomni incesant.

Vora la mar. Jacint Verdaguer

Els versos que mostren la contemplació del paisatge com intrument per meditar i trobar-se un mateix aparèixen del v.v 2 al v.v 4 on diu Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap al ponent declina, me'n pujo a meditar.

L'evocació del passat i l'incertesa del futur la mostra als v.v 10-13 me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts (passat), el futur es deixa veure als versos 33 i 34 on diu Amb les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons.

La caducitat del temps va del vers 17 al 24 poemes, ai!, que foren una estona joguina d'infantons, petxines que un instant surten de l'ona per retornar al fons: vaixells que ab veles i aparells s'ensorren en un matí de maig, illetes d'or que naixen i s'esborren del sol al primer raig.

L'activitat que queda no l'he feta per que no s'obre.

Vora el barranc dels Algadins. Teodor Llorente

Els mots propis de la parla valenciana que trobem al poema son: lo món, volguts records, de ma infantesa, mou son, teuladins, qui oir pogués, sos espills, lo sol, trau l'arròs, los molins, los horts, son flaire, sa cantúria i gojar.

La Renaixença.

La Renaixença va ser un moviment cultural català que va arribar al seu màxim apogeu durant la primera meitat del s.XIX. El que es pretenia amb aquest moviment era fer resurgir el català com a llengua literaria i cultural després de segles de diglossia, en aquest cas amb el castellà.

Els autors més importants van ser Joan Maragall, Jacint Verdaguer i Bonaventura Carles Aribau. Podem dir que un dels punts clau de la seva difussió van ser els jocs florals.

Francesc Vicent Garcia

El poema a tractar es titula A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil, el trobem a la pàgina 95 del llibre de l'antolgia de la poesia catalana, Educació 62.

Els trets típics que es deixen veure de l'estètica de la dama barroca apareixen als versos II i III sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los d'or tenen enveja, al vers V entre ells la pura neu se descobria del coll, apreciem més elogis al seu fisic al vers VII la mà com lo marfil blanqueja.

Avui dia el prototip de dona no esta definit... si que es veritat que molta gent busca la delgadesa fisica però en el sentit de colors, tons de pell... no hi ha res estipulat ja que cada persona té els seus gustos. Com be diuen... sobre gustos no hi ha res escrit. ;)

Jordi de Sant Jordi

El poema que he tingut que comentar es troba a la pàgina 74 del llibre d'antologia de la poesia catalana.

1) Els versos que mostren la solitud que té el poeta són els següents:

- Desert d'amics, de béns e de senyor.
- Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura.
- Ara el meu cor la tristesa fetura.
- Estic a bon punt de morir de trist.

2) Els versos que fan evidents els lligams que el poeta té amb el rei són els següents:

- Pel meu senyor a qui de cor servia.
- El bon liberal que m'ajuda tant gentilment a banda.
- Rei virtuós, senyor meu natural.

Ausias March "aixi com cell qui"

El poema a comentar el trobem a la pàgina 46 de l'antologia de la poesia catalana.

En aquest poema el poeta fa d'ell mateix una petita comparació amb una persona que es troba completament perduda sense destí, com si estigués en mig de la mar amb una gran tempestat la qual impossibilita i fa perillar la seva vida.

Tots aquests sentiments que l'autor plasma tenen relació amb el tema amoròs, donat que la seva estimada no el correspon.

La venjança que ell creu adequada seria la de no decaure mai i marxar amb el cap ben alt.

La reinserció de presos a la societat.

Constantment als medis de comunicació veiem com molts dels presos surten de la seva condemna rient i mofant-se de la gent i dels familiars de les víctimes. Dona igual el mal que feren, ja que avui dia no existeix la justícia... tal i com entren... surten! Donat que no hi ha pena de mort el més just seria que complissin condemna perpetua. Fins i tot els encarregats de les rehabilitacions donen la raó a la gent del carrer, encara que es contradiuen ells mateixos sigui per por a possibles represàlies o pels motius que siguin faciliten la seva sortida de la presó, al·legant que el presoner ha anat evolucionant correctament i el seu comportament es apte per conviure amb el poble.
Sincerament, al meu sà judici aquests presoners que han violat, torturat, amenaçat o assassinat a algú no sortirien mai, donat que son animals irracionals, sàdics, boixos, psicòpates... en definitiva ¡UNS AUTENTICS FILLS DE PUTA! (perdona per l’expressió, però no tenen un altre nom) que l’únic que fan es sembrar el pànic allà on van.
En fi... penso que per aquests animals la presó es un regal diví on aprendran art i es trauran carreres amb les quals podran minimitzar el temps de condemna i per consegüent la seva sortida imminent per tornar a delinquir.

"Estic d'acord en que les societats decretin abolir la pena de mort; però abans que comencin per abolir als assassins" Jean Baptiste Alphonse Karr

Guillem de Berguedà

El sirventès es un dels generes de la poesia trobadoresca. En aquest gènere el que s’intenta fer es que amb l’ajuda d’una cançó o poema es doni sortida als sentiments d’odi que la persona que escriu sent vers a un enemic, no es tallen ni una mica en difamar-lo i insultar-lo.
Encara que sigui una cançó per difamar a algú esta escrita en un llenguatge molt formal, ple d’ironia i també d’enginy.
La cançó titulada Cansoneta leu e plana, es una cançó burlesca on Guillem de Berguedà no es talla un pel en difamar al seu enemic, el marqués Ponç de Matamala.
El tipus de sirventès que escriu Guillem en aquesta cançó es el personal ja que al marqués li dedica unes “boniques” paraules, les quals son traïdor de Mataplana/ que de mil fraus porta el pes/ el braç no us val una figa, on deixa veure la mofa que li fa al seu cos/ el qui amb vós ha anat de dia a la nit ja no us ha admès...etc.

Ramon Llull

Ramon Llull
Ramon LLull era fill d’Isabel d’Erill, va neixer l’any 1232 a Mallorca. També va ser patge del Jaume el Conqueridor als catorze anys i preceptor del príncep Jaume, futur rei de Mallorca. De jove va viure a la cort, se’n diu que va tindre una joventut un tant boixa. L’any 1257 es va casar i va tindre dos fills.Mes endavant va tindre quatre aparicions de Crist crucificat i arrel d’això va sentir-se cridat per Déu, cosa que el va propiciar a tindre una vida mes cristiana i es va dedicar a convertir als no cristians a base de la persuasió, escriptura etc, com es pot observar al seu poema A vós, dona Verge Santa Maria. Va peregrinar per Terra Santa i va estudiar teologia cristiana antiga a més d’altres coses. Abans d'escriure temàtica religiosa els seus versos eren mes armoniosos i arrel de l'aparició s'observa com canvia radicalment i ho enfoca tot al cristianisme.
Publicado por Silvia en 12:21
Etiquetas: Literatura

1 comentarios:
Elena dijo...
Molt bé, Silvia! El contingut està força bé. Era el que demanava.Tanmateix, aniria bé que li donessis una ullada a l'ortografia abans de publicar qualsevol missatge. De faltes, en feu tothom, però n'hem de tenir cura. Alguns exemples: néixer (l.1); es diu (l.5); boja (l.6)... Per cert, van ser 5 cops els que se li va aparèixer Jesucrist curcificat.Continua així, vas ben encaminada! Tens un 7.

Redacció I

miércoles 1 de octubre de 2008

Els efectes del divorci: trencament familiar = fracàs escolar?

Avui dia de cada deu matrimonis almenys cinc acaben en divorci i molts d’ells amb nens petits de per mig.Des de que tinc us de raó he estat i estic a favor del divorci, ja que sigui per les raons que siguin una relació amb un esser que no es l’estimat pot acabar tant amb la teva felicitat com amb la de la persona amb la qual has conviscut durant molts anys.Fins aquest punt suposo que molts i moltes estarem mes o menys d’acord.Tot això canvia quan hi ha nens de per mig, i es per això mateix que abans de portar un esser al món es deuen tindre les idees ben clares, ja que esta en les nostres mans que el nen sigui feliç o no.En temes de divorcis amb nens podem trobar infinitat d’històries, ja siguin molt traumàtiques o menys traumàtiques.En tot cas, opino que les ruptures del nucli familiar, als fills els poden traumatitzar severament donat que no saben molt bé que se’n farà d’ells i es qüestionaran la possible pregunta del perquè ha succeït tot això de la nit al dia. Aquests aconteixements possiblement comportaran greus problemes acadèmics, familiars i finalment psicològics."La dita de la vida consisteix en tindre sempre alguna cosa que fer, algu a qui estimar i alguna cosa que esperar."
Publicado por Silvia en 13:25
Etiquetas: Redaccions


6 de octubre de 2008 8:29
Elena dijo...
El contingut de la redacció està bastant bé. Passo a desglossar-te'n la correcció:Adequació: has remarcat massa la figura d'un emissor en primera persona del singular. Podem dir el mateix, però utilitzant la 1a del plural, que distancia més el text de la nostra persona i inclou a més gent que pugui opinar com tu.Val 2 punts, tens 1'5 punts.Coherència: l'estructura del text no és del tot correcta. P.ex.: "Tot això canvia..."--> no queda gaire clar a què fas referència quan parles d'"això", ja que l'has separat gràficament del paràgraf anterior i,a més amés, tampoc no es veu clar que ambdós tinguin relació.P.ex.: "En temes de divorcis amb nens ...": no té gaire sentit: millor treure aquest paràgraf.P.ex.: "...als fills els poden traumatitzar"--> has canviat l'ordre lògic de l'oració: "Les ruptures del nucli familiar poden traumatitzar als fills".P.ex.: "es qüestionaran la pregunta": és redundant: qüestionar-se ja vol dir preguntar-se.Finalment: "comportaran greus problemes psicològics, que repercutiran en el camp familiar i acadèmic": els problemes psicològics són els que desencadenen la resta, no creus?Val 2 punts, tens 0'5 punts.Cohesió: has utilitzat molts connectors i això és una opció encertada. Tanmateix, hi ha alguna errada de pronoms:P.ex.: "als fills els poden traumatitzar": hi ha una repetició del CI (S.prep i pronom).P.ex.: errades de puntuació: separes gràficament amb punts i a part idees que haurien d'anar juntes, en tot cas separades per punt i seguit.Val 2 punts, tens 1 punt.Correcció: l'ortografia és força acceptable. Únicament: des que, ésser, és, està, a les nostres mans, per què, esdeveniments (no "aconteixements").Val 4 punts, tens 2'6 punts.Penso que hauria d'estar millor, però també sé que és la primera i és com si haguéssim començat de zero. Per tant, espero que aprofitis aquesta segona oportunitat perquè crec que te la mereixes i l'has d'aprofitar.Total: 5'6